Samedi 4 avril
Laurent Cavalié, les danseurs et la cadence. Un bal à la voix en solo, a capella, avec l’exploration mélodique comme aire de jeu, la langue occitane comme percussion et l’improvisation comme espace de liberté partagé avec les danseurs. Une voix nue jetée dans la mêlée de ceux qui dansent joyeux dans un monde fêlé, ceux qui dansent suant dans un monde propret, ceux qui dansent local dans un monde global et ceux qui dansent tout court.
Laurent Cavalié : voix, percussions
Dissabte lo 4 d’abriu
Laurent Cavalié, los dançaires e la cadéncia. Un bal a la votz, tot solet, a capelà, amb l’exploracion melodica coma aire de jòc, la lenga occitana coma percussion, e l’improvisacion coma aira de libertat partejada amb los dançaires. Una votz nusa escampada dins la mesclanha d’aquelis que dançan joioses dins un mond asclat, aquelis que dançan susant dins un mond propret, aquelis que dançan local dins un mond global e aquelis que dançan tot simplament.